Inici Alcoi Opinió – Adrián García: “Una amenaça real”

Opinió – Adrián García: “Una amenaça real”

32
0
COMPARTIR

Existeix una teoria en Dret Constitucional, anomenada historicista, que tracta d’explicar els drets fonamentals (aquells més bàsics i més protegits i que, a Espanya, es troben en els articles 14 a 29 de la Constitució) presentant-los com a un producte històric.

D’aquesta manera, no podríem entendre la llibertat d’empresa d’avui sense les aspiracions de la burgesia del segle XVIII, o l’actual dret de vaga sense les reivindicacions del moviment obrer del segle XIX. Esta teoria sol agrupar els drets per generacions: primera (drets de llibertat, nascuts als segles XVIII i XIX), segona (drets d’igualtat, nascuts al segle XIX) i tercera (justícia, pau i solidaritat, nascuts al segle XX). Aquesta classificació, però, condueix a confusió, perquè transmet la creença que els drets només evolucionen d’una manera unidireccional, cap al futur i sense retrocessos. La història ens demostra l’error d’aquesta teoria: res no ens assegura que es produïsca una involució pel que fa al contingut o als titulars dels drets. Ja ho vam comprovar quan, per exemple, el PP va retirar el dret a la salut dels immigrants en situació irregular o quan va retallar la llibertat d’expressió amb la llei mordassa.

A les properes eleccions existeix una amenaça certa i greu que posa en perill els nostres drets. La igualtat de la dona, el matrimoni entre persones del mateix sexe, la sanitat universal, les beques que contribueixen a l’ascensor social, la igualtat lingüística i un llarg etcètera de drets civils, polítics i socials no són conquestes socials que no tinguen marxa enrere. Vàrem assumir que existia un pacte tàcit entre la ciutadania i els poders públics segons el quals només podíem seguir sumant en matèria de drets, però, per primera vegada en democràcia, la dreta i l’extrema dreta afirmen sense embuts que, si d’ells depèn, es faria una revisió (a la baixa, és clar) dels nostres drets i llibertats.

Ens ho juguem tot en les eleccions del 28 d’abril. Per tant, sí, assumisc el meu error: hi ha una cosa que pot evitar la involució dels drets. El teu vot.