La Universitat Politècnica de València (UPV) i les empreses INNOSERVIS, Pascual i Bernabeu i JMolt LT han culminat amb èxit el projecte RegeneraM, iniciat en 2023 i finalitzat en desembre de 2025, centrat en la valorització de membranes d’osmosi inversa rebutjades per a la seua reutilització en el tractament terciari d’aigües residuals tèxtils.
Al llarg d’estos tres anys s’han aconseguit tots els objectius previstos: s’ha desenvolupat i validat a escala industrial una metodologia per a regenerar tant membranes d’osmosi inversa com a membranes de nanofiltració i ultrafiltració; s’han assajat en plantes pilot i en entorns reals d’indústries tèxtils, i s’ha demostrat la seua capacitat per a obtindre aigües regenerades aptes per a la reutilització industrial, urbana i agrícola, reduint al mateix temps el volum de rebutjos i l’enviament de residus a abocador.
Menys consum d’aigua
El projecte ha confirmat que les membranes reciclades permeten disminuir de manera significativa el consum d’aigua fresca en les empreses tèxtils -amb un potencial de reutilització del 25–30% de l’aigua tractada-, abaratir el cost associat a la compra de noves membranes i avançar cap a models d’economia circular coherents amb l’estratègia S3CV de la Comunitat Valenciana i amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb l’aigua neta, la producció responsable i l’acció pel clima.
RegeneraM ha comptat amb una inversió global superior als 650.000 euros i ha permés estrényer la col·laboració entre universitat i empreses, impulsant noves línies de negoci vinculades al reciclatge de membranes, la reutilització d’aigües i la gestió avançada de concentrats mitjançant evaporació natural assistida i altres tecnologies de minimització de residus.
Premi Imparable
D’altra banda, l’investigador de l’Institut Universitari Valencià de Recerca en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València, Jordi Linares Pellicer, ha rebut el premi Imparable a la Innovació en Pacients que atorga la companyia farmacèutica Italfarmaco. El seu projecte de creació de veu personalitzada, totalment altruista, mitjançant intel·ligència artificial, preserva la veu de les persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i respecta la dinàmica vocal incorporant modulacions emocionals amb el desenvolupament d’un model adaptatiu per a Fran Vivó.
El desenvolupament de l’investigador de VRAIN de la UPV, Jordi Linares, i el seu grup de recerca VertexLit, juntament amb la fundació ValgrAI, exemplifica la humanització de la intel·ligència artificial. Així mateix, subratlla com la veu és identitat, dignitat i vícul, després d’haver aconseguit reconstruir fins i tot la llengua natal de Fran Vivó, el valencià de Benaguassil. Aquest avanç ha permès substituir la veu robòtica i sistemàtica a què el pacient i la seva família havien hagut de recórrer, a causa de l’afecció de l’ELA, i substituir-la per una veu més humanitzada i d’acord amb el timbre vocal del malalt.
Aquest premi representa “com la intel·ligència artificial, i en definitiva la tecnologia, ha d’avançar sempre de la mà de l’ètica i posant les persones al centre dels avenços. La intel·ligència artificial ha d’aconseguir una major eficàcia, justícia i sobretot humanitat en el sistema de salut i aquest premi ens recorda que la ciència no és únicament tècnica, sinó també humanització” ha afirmat Linares.
Els guardonats d’aquests premis han rebut la moneda italiana ‘GRAZIE’, encunyada pel Ministeri d’Economia d’Itàlia com a homenatge als professionals sanitaris durant la pandèmia i convertida en símbol de gratitud, memòria i respecte.
