L’habitatge és ja el principal problema per a la població espanyola, segons els darrers barems del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). El mercat hipotecari espanyol ha passat en menys de 20 anys d’experimentar un boom en la construcció d’immobles a tindre problemes per a que qualsevol ciutadà puga accedir a una llar. I tot a pesar de que es tracta d’un dret reconegut a la Constitució. Pel mig, l’explosió de la bombolla immobiliària va deixar milers d’habitatges en mans de bancs, fons obscurs i tenedors múltiples provinents de grans fortunes. Propietaris que busquen maximitzar beneficis amb preus en continu ascens.
A Ibi, esta situació no és estranya, com a quasi cap població de la Foia de Castalla, on cada vegada arriba més gent procedent de la capital provincial buscant un lloc on viure. La vila joguetera ha detectat que accedir a una llar és un problema creixent entre la seua joventut i entre persones que pateixen vulnerabilitat econòmica. Per això, l’Ajuntament iberut i l’Entitat Estatal d’Habitatge -antic SEPES i actual Casa 47- han arribat a un acord per a desenvolupar entre 100 i 850 habitatges protegits a la població.
TALL SERGIO CARRASCO (Alcalde Ibi)
L’actuació començarà per la urbanització de la zona que envolta el Centre de Salut II d’Ibi per a poder dotar de subministraments bàsics als futurs immobles. La voluntat és que tots ells conformen un notable augment del nombre d’habitatges protegits a la localitat quant abans millor. Previsiblement, l’actuació es desenvoluparà en diferents fases, que inclouen tant zones verdes com espais per a dotacions públiques.
TALL CARRASCO 2
La intenció de l’Ajuntament d’Ibi és garantir que l’accés a estos futurs habitatges siga prioritari per a joves i persones vulnerables, per a evitar casos com el produït a Alacant, on part de les VPO han acabat en mans de regidores i personal municipal.
