Inici Alcoi Opinió – Tània Aznar, Guanyar Alcoi: De parcs i de places interactives,...

Opinió – Tània Aznar, Guanyar Alcoi: De parcs i de places interactives, o no…

113
0
COMPARTIR

Arreglar la placeta de Santa Rafaela María, aïllar-la del pas de vehicles i dotar-la de contingut ha estat una bona iniciativa. Les placetes i parcs són imprescindibles, no sols per les seua funció ambiental, ecològica i paisatgística sinó també perquè milloren la qualitat de vida de les persones, s’ofereixen com espais de passeig, contemplació, de joc i entreteniment, a més de ser punts de trobada casual de veïns i veïnes, grans i xicotets.

En esta ocasió la remodelació de la placeta és novedosa perquè l’oferta lúdica consisteix en una sèrie de jocs interactius. I això a priori ens pot semblar a tots i totes d’allò més modern i innovador. Ara bé, resulta que per a poder jugar necessites un mòbil. Tampoc és per a escandalitzar-se, però des de Guanyar Alcoi vos convidem a aturar-nos una mica i reflexionar. És evident que l’ús de les noves tecnologies entre els més joves és una qüestió inevitable i ja formen part del seu dia a dia. Però si ens aturem i pensem sobre la funció de parcs i places o per a què deurien servir i pensem, més concretament, en les necessitats dels més menuts potser trobem altres propostes interessants sense la necessitat de fer ús de cap mòbil. Si reflexionem sobre el què proposem i les conseqüències del que oferim a la població, més enllà del que pensem que pot ser popular, innovador i únic, potser trobem propostes molt més atractives i a més a més saludables.

Des de Guanyar Alcoi quan imaginem la ciutat sempre partim de la base que la fem per als grups de població més vulnerables, d’esta manera ens assegurem que és adequada i beneficiosa per a tothom. Els xiquets i xiquetes d’Alcoi, com tots els xiquets i xiquetes, necessiten espais oberts que els permeten el contacte amb la natura, que els permeten trobar-se amb altres xiquets i xiquetes de diferents edats, coneguts i desconeguts, que els permeten córrer, saltar i jugar lliurement. Per això creiem que una de les prioritats és que els espais públics destinats a l’esbarjo permeten primer que res el joc lliure, la creativitat i I l’activitat física.

Després d’imaginar, ens aturem a pensar si de veres els xiquets necessiten un parc amb el què jugar amb els seus pares amb un mòbil… o, potser acabaran deixant-los el mòbil per a que puguen jugar amb els amics sense destorbar-los? Què estem fomentant realment amb esta proposta, sense adonar-nos?

A nosaltres ens va semblar que el discurs de la inauguració de la placeta era una justificació, un intent d’explicar el sentit que té jugar amb el mòbil també al parc, com una iniciativa molt bonica de joc familiar a l’aire lliure, de joc cooperatiu i inclús d’una mica d’intervencionisme adult davant la possibilitat que els xiquets i xiquetes de hui en dia ens necessiten per socialitzar correctament… Però, ¿no juguen ja massa a casa a les vídeo-consoles i es distreuen prou amb el mòbil?¿No tenen els nens ja suficients hores de pantalles a casa i també a l’escola amb les pissarres digitals i les tabletes a l’aula?¿També en necessitem als parcs? Per una altra banda trobem que no és el tipus de joc més indicat per a una plaça com aquella, situada al costat d’un col·legi on els xiquets passen moltes hores, i no perquè no els siga atractiu el joc en sí sinó perquè és un joc que s’esgota. Deixa de ser motivador ràpidament. Potser, situat a un altre lloc… un passeig o espai peatonal, per on es passeja tranquil·lament o es pren l’aperitiu de volta en quan i et pots aturar una estoneta.. Però no per a un plaça on es passen hores i hores tos els dies; pensem que s’ha desaprofitat eixe espai lúdic, podent dotar-lo d’elements i estructures que conviden a un joc inesgotable i canviant.

Si a esta reflexió li sumem les dades que aporta el Pla de Infància i Adolescència municipal respecte a l’ús i l’abús dels mòbils, on alerta de la preocupació de les famílies i de la manca de conscienciació dels pares sobre l’ús del mòbil i els preocupa l’abús que en fan els fills i filles; i que a més a més estableix com objectius per a la nostra ‘Ciutat de la Infància’: “despertar en els menors d’edat l’interès per formes d’oci alternatives a l’ús de les noves tecnologies”… entre altres moltes accions destinades a conscienciar als joves i a les seues famílies sobre este tema… Necessàriament arribem a la conclusió que la resposta és “No”. I la proposta és que hi ha exemples de parcs interactius atractius a altres indrets que basen la interactivitat en elements sensorials, més pròxims als interessos dels menuts i a la diversitat funcional. Es tracta de parcs amb elements i estructures que emeten sons, llums, inclús olors, que ens parlen i ens conviden a passar d’un element a un altre, que conviden a exercitar-se físicament i mentalment, moure palanques, trepitjar plafons lumínics o musicals, saltar i córrer… parcs alternatius, moderns, innovadors que afavoreixen el joc creatiu i l’activitat física.

En definitiva, no jutgem les bones intencions. Ni l’atractiu de la placeta, ni tant sols jutgem si l’idea és bona o dolenta. Creiem que la placeta és agradable i que els aparcaments per a bicis amb codi QR són d’allò més interessants. Segur que el que s’ha fet s’ha fet amb la millor de les intencions i pensant que la proposta és tremendament atractiva pel seu caràcter innovador. Però ens plantegem si és apropiada o si pagava la pena usar el pressupost en eixe tipus d’oferta lúdica que s’esgota ràpidament…

I per últim, i ja que parlem de places i parcs, també ens agradaria recordar que tota remodelació o nova creació de plaça o parc que oferisca propostes d’entreteniment a banda de ser accessibles sempre haurien tenir en compte les persones i els xiquets i xiquetes amb diveristat funcional que també volen jugar i compartir joc amb els iguals. I a poder ser amb ombres, mentre la vegetació no siga suficient, per que puguem gaudir-los tot l’any.