El passat dissabte 21 de març, un grup espontani d’unes 50 persones provinents de poblacions del Comtat -Planes, Beniarrés, Muro, l’Alqueria, Cocentaina, etc…- es va aplegar en Muro per a constituir-se com a plataforma i coordinar les accions contra la “megaurbanització” que pretén construir-se en la localitat Planes, a les faldes del pantà de Beniarrés. La plataforma es diu ‘Salvem Planes, protegim el Comtat’.
En l’estiu del 2024, un matrimoni noruec publicava en xarxes la seua idea estrambòtica de construir una “autodenominada eco-vil·la moderna i autosuficient” -segons resa el comunicat de premsa del nou col·lectiu- amb 500 xalets, escola, centre de salut, etc…- en els terrenys del que fa 20 anys foren la diana de la malaurada Joia de Planes, una urbanització semblant que va quedar a mig fer -ja tenia fets alguns trams del clavegueram i la urbanització dels carrers- perquè l’agent urbanitzador va entrar en fallida. Aquesta d’ara promet ser ecològica i inclús s’ha escomés la construcció d’un pis pilot.
Documentació a última hora
Però ha sigut ara, a principis de març de 2026 quan, l’últim dia del termini, s’ha presentat la documentació en l’Ajuntament de Planes per a iniciar aquesta “megaurbanització”. I, just en eixe moment, salta als mitjans de comunicació generalistes que agafen la informació de Tiktok del MEV -sigles de Modern EcoVillage que identifiquen el projecte- “i el que s’havia portat en discreció en la comarca està ara en boca de tot el món”, assenyala la plataforma.
Aquesta documentació oficial és crucial per a saber en què consisteix exactament el projecte i “s’ha dilatat el procés de publicació al portal de transparència de l’Ajuntament de Planes“. Ha sigut sol·licitada per diversos grups i no ha de tardar en iniciar-se el període d’al·legacions”, afirmen des del col·lectiu.
La plataforma ciutadana ‘Salvem Planes, protegim el Comtat’ pretén utilitzar eines legals per parar i també explicar i difondre a la comarca la “barbaritat fer una megaurbanització, perquè ja tenim exemples propers, com Castalla Internacional o el model de la costa, que ens poden servir d’exemple del que ens podria passar ací”, asseguren. Per això, fan referència a les característiques del projecte en els següents termes.
Consideracions de la plataforma respecte al projecte
“En primer lloc, no es planteja com un creixement ordenat de la població de Planes, sinó com una colònia independent, publicitada majorment en anglès perquè el seu públic objectiu no és per a fer poble. Aquest projecte s’emmarca més en dinàmiques bombolla d’expansió urbanística pròpies de la costa que allí també han suposat molts problemes”.
Segon: “La urbanització estarà allunyada suficientment del poble matriu com per a necessitar cotxe, i, per tant, igual poden comprar al poble de Planes, com en Muro, com baixar a la costa. Perquè serà un poble independent i els promotors en fan gal·la d’això, o siga, que el presumpte retorn i benefici per al poble no és tal”.
“La feina que es diu que portarà al poble serà en la fase de construcció, perquè després voldran de la gent de Planes sols personal domèstic per a la neteja de les cases. Eixe és exactament el concepte de colònia, no de fer poble. Estem parlant de quasi duplicar la població actual, que tindrà els mateixos serveis per al doble de gent, i l’Ajuntament, amb els mateixos recursos actuals, estarà obligat a atendre’ls”.
“No ha quedat justificat com es faran front als subministraments, els recursos hídrics no queda clar d’on eixiran. De moment, 300 xalets -ells publiciten 500, però sembla que en plànols sols hi ha 300- amb previsiblement 300 piscines haurien de tindre garantit el subministre d’aigua. I, igualment, si aquest poguera estar garantit, és una barbaritat i un balafiament en un context de sequera estival recurrent. Tampoc queda clar què passarà amb les aigües brutes“.
“Els noruecs estan venent l’espai com un entorn idíl·lic al costat d’un llac bucòlic. El pantà de Beniarrés és un embassament contaminat, pudent i ple de mosquits. Informació que haurien de conèixer també les desenes d’inversors que ja han donat un senyal de 10.000€ per reservar la plaça. Abans, han sigut molts anys de lluita i reclamacions de la gent per aconseguir una descontaminació del pantà, prioritat que no ha estat en l’agenda de cap polític”.
“La llavada de cara del MEV respecte a l’anterior ‘Joia de Planes’ és un simple greenwashing, és a dir, que per autoabastir-se amb plaques solars sembla que ja és lícit arrabassar un territori. Però, a més, l’efecte illa de calor pel fet de posar ciment a un espai verd ha de ser tingut en compte. A més, en aquesta zona PAI hi ha dos masos: el de la Foia i el Mas Blau, que tenen un alt valor patrimonial i que estan caient a trossos veient com les administracions -l’Ajuntament de Planes n’és el propietari- ni en té cura ni mostra interès per tindre’n”.
“L’impacte sobre el medi ambient no serà menor: la megaurbanització cau dins del paisatge protegit del Serpis i fer més asfalt al nostre territori és una bombolla que ja va esclatar en 2008 sense donar bons resultats. Com que a la costa no caben més, ara van a per l’interior. Legalment també hi ha obstacles: el PAI de la ‘Joia de Planes’ no està clar que estiga vigent i, si més no, haurà de sotmetre’s a la nova normativa ambiental, a un nou estudi d’impacte ambiental i res no garanteix que la declaració siga favorable”.
“Els pobles menuts i rurals de la comarca necessiten una solució de futur per al despoblament i la feina que no estiga basada en l’especulació, que siga real i definitiva, que no deprede el territori, i que permeta una convivència harmoniosa i vertebradora amb les poblacions més grans. Perquè els pobles xicotets són els custodis del territori, i això és una gran tasca, malgrat no tindre quasi pes electoral”.
Accions futures
Totes estes són les consideracions de la resin creada plataforma, que anunciarà properament les accions als mitjans de comunicació i les xarxes socials, “perquè aquesta plataforma tot just comença ara a caminar i encara està decidint quines accions legals i de carrer ha d’emprendre“, conclou la nota de premsa.
