Els camps de les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla estan plens, en la seua major part, de cultius de secà. Destaquen el raïm, l’ametla i l’oliva, un producte que es troba en plena campanya de recol·lecció, i del que ixen alguns dels millors olis de tot el país. Enguany, la campanya ve amb un increment del 4% respecte a l’anterior, que no va destacar per una gran producció. Però a nivell estatal, l’augment és considerable i ha provocat que els llauradors hagen demanat restringir la producció per a que el preu no caiga en picat.
Una mesura encaminada a evitar que els agricultors produïsquen a pèrdues, situació que es produeix molt a sovint al camp valencià i que posa en risc la seua viabilitat econòmica. El cultiu d’olivar a l’interior alacantí és minifundista i concentra la seua producció en almàsseres sense una producció massa elevada. Per això, els llauradors dubten de que reservar un 12% de la collita d’oli tinga beneficis per a ells. Més bé al contrari.
Importacions i grans productors
La utilitat de la mesura per a controlar els preus de l’oli també depèn d’altres factors com les importacions. Si l’oli entra des del nord d’Àfrica, l’efecte en el mercat pot ser contraproduent. D’ací que els agricultors hagen demanat al govern que la retirada de producció siga únicament aplicable als grans productors.
El principal temor dels llauradors és que hagen de reservar un 12% de la seua producció fins setembre de 2027 sense saber si, arribat el moment, podran vendre’l a un preu que els aporte guanys.





