Home Alcoi Antoni Miró i Bravo rep la medalla d’or i fill predilecte de...

Antoni Miró i Bravo rep la medalla d’or i fill predilecte de la ciutat d’Alcoi

311
0
SHARE

Hui ha rebut la medalla d’or i fill predilecte de la ciutat d’Alcoi l’artista Antoni Miró i Bravo.

L’acte institucional, que ha tingut lloc a les 19 h a l’IVAM cada de la ciutat, ha comptat amb la presència de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana.

Un homenatge que han encetat les paraules de Raül Llopis, regidor de cultura, qui ha ressaltat al seu discurs l’estima i respecte que li té tot Alcoi a Miró. A més ha exposat que són nombrosos motius els que han dut a Alcoi a dotar-li d’aquesta distinció i han estat molts els recolzaments per part de la ciutadania i també de molts ens.

A més, a l’acte també han participat persones properes a l’artista els quals han posat en valor la seua trajectòria i reforçat la decisió de convertir l’alcoià en fill predilecte de la seua ciutat.

L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, també ha destacat els moments artístics d’Antoni Miró i el seu treball per la cultura alcoiana. Ha destacat que Antoni Miró ha fet palés el seu interés per a democratitzar l’art, apropant-lo al major nombre possible de ciutadans i ajudant a diferents artistes a trobar llocs i espais d’expressió i reflexió cultural.

Per la seua banda, Antoni Miró ha volgut agrair aquest reconeixement i ha recordat als seus estimats amics Ovidi Montllor i Isabel Clara Simó.

Antoni Miró naix a Alcoi el 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. El 1960 rep el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. El mes de gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-1972) i en 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia). Són nombroses les exposicions dins i fora del nostre país, com també els premis i les mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals.

En la seua trajectòria professional, Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, on manifesta l’eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, fins a la seua incansable atenció a la promoció i foment de la nostra cultura.

La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interés pel tema social el condueix a un neofigurativisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica plenament amb el moviment artístic anomenat crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.

Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com “Les Nues” (1964), “La Fam” (1966), “Els Bojos” (1967), “Experimentacions” i “Vietnam” (1968), “L’Home” (1970), “Amèrica Negra” (1972), “L’Home Avui” (1973), “El Dòlar” (1973-80), “Pinteu Pintura” (1980-90), “Vivace” (1991-2001), “Sense Títol” (2001-2013) i des del 2014 “Sense Sèrie”, rebutgen tota mena d’opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. La seua obra està representada en nombrosos museus i col·leccions de tot el món i compta amb una bibliografia abundant que estudia el seu treball exhaustivament.

En resum, si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s’inclou un destacat grau de conscienciació de la pintura, on diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s’uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s’esgota en ser un mitjà per a la comunicació ideològica, sinó que, de manera paral·lela, es constitueix en registre d’una comunicació estètica evident.

També cal destacar la Creació de la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró amb l’objectiu de promoure, contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment valencià, duta a terme per la Universitat d’Alacant.