Els ocells són un dels grups animals més pròxims a l’home, i el seu futur està estretament lligat al de l’espècie humana. Conèixer-los i entendre els seus problemes de supervivència és una contribució important a la conservació de la naturalesa, ja que són un excel·lent indicador de l’estat d’un hàbitat perquè són molt sensibles als canvis d’aquest.
Per a poder identificar i conèixer millor els ocells del nostre entorn alacantí Publicacions Universitat d’Alacant ha editat la “Guía de las aves comunes del Paraje Natural Municipal de San Pascual-Torretes”. Realitzada de manera voluntària i amb molt pocs mitjans materials per membres de la Societat Il·licitana d’Ornitologia, i molt especialment per un dels membres destacats d’aquesta, Agustín López Alonso, autor de la guia. El llibre està basat en els mostrejos de camp fets per l’autor al Paratge Municipal Protegit Sant Pasqual-Torretes (Ibi), que ocupa una superfície d’unes 70 hectàrees, i inclou ocells nidificants i migratoris albirats en la zona en diferents èpoques de l’any. El seu editor és l’investigador de la Universitat d’Alacant i director de la Estació Biològica Torretes-Font Roja, Segundo Ríos Ruiz.
Milers d’ocells utilitzen aquest paratge al llarg del any per a reproduir-se a la primavera, refugiar-se durant l’hivern i com a àrea de repòs en els llargs viatges migratoris que fan. La Guía de las aves comunes del Paraje Natural Municipal de San Pascual-Torretes compta amb informació actualitzada i les més de noranta espècies d’ocells que s’hi han identificat. Destaquen, per ser més vulnerables, l’àguila cuabarrada, considerada en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana; la cotxa cua-roja, que és vulnerable; i el còlit ros i el tallarol xerraire, ja que els dos necessiten atenció especial.
«Tenint en compte el xicotet espai mostrejat, suposa una gran riquesa en ocells a l’entorn de Torretes, situat en la solana del Parc Natural de la Font Roja», ha valorat l’editor, Segundo Ríos.
Aquesta riquesa és deguda, en part, a la bona gestió mediambiental duta a terme a Torretes, des que l’any 2003 la UA signara el primer acord amb l’Ajuntament d’Ibi. Com assenyala el director de la Estació Biològica, s’han fet moltes millores des d’aleshores, com és la recollida d’aigües pluvials i la redistribució d’aquestes en nombrosos punts d’aigua, el manteniment dels cultius de secà tradicionals, la plantació sistemàtica d’arbres fruiters, entre altres accions de millora d’hàbitats per a la fauna dutes a terme des del CIBIO de la UA.
Profusament il·lustrada amb fotografies originals d’animals vius i amb la informació ordenada en fitxes, proporciona un fàcil maneig per a la identificació de les quasi cent espècies d’ocells catalogades. La Guía inclou el catàleg i les descripcions de les espècies, a més d’un llistat de siluetes de les rapinyaires principals, per a facilitar la seua identificació, i també un capítol sobre els moviments migratoris dels ocells. La grandària que té i la quantitat d’il·lustracions fan d’aquesta guia un bon acompanyant per a identificar tots els ocells de la comarca.
