L’Ajuntament de Muro presentarà a Brussel·les una estratègia que proposa recuperar el patrimoni industrial per a generar noves oportunitats culturals, formatives i professionals al municipi. El Regidor de Patrimoni, Sergi Silvestre, intervindrà en els actes dels New European Bauhaus Prizes 2026, que celebren la cerimònia de lliurament este 15 d’octubre.
Muro participa com a finalista en la modalitat NEB Boost for Small Municipalities amb el projecte de transformació de Les Caixetes, integrat en l’estratègia Muro Districte Cultural i d’Innovació. Esta iniciativa europea reconeix projectes de municipis menuts que combinen sostenibilitat, bellesa i inclusió en la rehabilitació d’edificis i la millora dels espais públics. La convocatòria distingirà vint municipis, amb una dotació de 30.000 euros per a cadascun dels projectes premiats i suport per a la seua difusió.
La proposta de Muro trasllada el concepte de Districte Cultural a la realitat d’un municipi de l’interior de les comarques d’Alacant. Relaciona qüestions que sovint s’aborden per separat: la recuperació del centre històric, els usos del patrimoni industrial, la creació contemporània, les manufactures artesanes i la connexió amb el paisatge. L’objectiu és aprofitar les capacitats culturals i productives que ja existixen al poble per a atraure activitat, recuperar espais en desús i ampliar les possibilitats de viure i treballar al territori.
Per al seu Alcalde, Vicent Molina, “és una oportunitat per situar Muro al cor d’Europa, per mostrar que des del municipalisme podem transformar els recursos que ja tenim amb propostes estratègiques que ens facen mirar cap al futur, amb un camí decidit i planificat”. Per a l’edil, “no estem per a fer castellets en l’aire, volem fets, anar complint pas a pas un Pla Estratègic que ens convertisca en el primer Districte Cultural no urbà a Europa promocionat per una entitat municipal”.
El pilar del projecte
Les Caixetes ocupa un lloc central en esta estratègia. Construïda en 1921, l’antiga fàbrica de cartonatges va formar part de la vida industrial de Muro durant dècades. El projecte planteja convertir-la en el Centre de Formació i Difusió de les Arts, la Comunicació i el Medi Ambient. Un espai públic on la comunitat educativa, professionals de la creació, empreses manufactureres i associacions puguen trobar-se, formar-se i desenvolupar projectes.
Esta estratègia vol aconseguir la rehabilitació de les Caixetes per a conservar la identitat industrial del conjunt i incorporarà solucions d’eficiència energètica, reutilització de materials i aprofitament de l’aigua. Bàsicament, consisteix en dotar dels recursos i nous usos del segle XXI a un edifici del segle XIX abans que només siga un record del passat.
La transformació s’estendrà també a l’entorn de la fàbrica amb el Bosc de Fustes de Paper, concebut com un refugi climàtic amb arbres vinculats a les fibres utilitzades en la producció del paper. La memòria de l’activitat industrial servirà així per a crear ombra, afavorir la biodiversitat i oferir un nou espai públic. Esta actuació es relaciona amb la xarxa prevista de corredors verds urbans i interurbans, destinada a connectar el nucli de Muro amb els espais agrícoles, el patrimoni i el paisatge de Mariola.
Barrejar art neoclàssic i contemporani
La dimensió cultural del projecte inclou també el diàleg entre el patrimoni neoclàssic i academicista de Muro i l’art urbà contemporani, així com la projecció dels coneixements artesanals i de les manufactures locals. Per a Silvestre, el sentit d’esta estratègia es troba en les oportunitats que pot obrir per a les generacions següents. “No volem que els nostres joves hagen de triar entre desenvolupar el seu projecte de vida o romandre en el seu territori”.
Silvestre ha reconegut la tasca de Josep Valero, consultor d’estratègia cultural municipal i tècnic redactor del del Districte Dultural. Ha destacat que “el seu treball durant 2025 ens ha ajudat a imaginar i donar coherència a les possibilitats de Muro i a situar el municipi en el context europeu amb una proposta construïda des del nostre territori”. Una aposta que compta amb un calendari d’accions per a captar i conservar talent, teixit industrial, artesanal, agrícola i noves propostes de formació.
Amb un horitzó de treball fins a 2045, el Districte Cultural planteja una transformació que requerix continuïtat més enllà d’una legislatura. L’Ajuntament treballa en la creació del Consell Sectorial del Districte Cultural perquè la ciutadania i el teixit associatiu participen en el seu desenvolupament. La proposta connecta amb els valors de la Nova Bauhaus Europea des d’una necessitat local.
