Jugar és la feina de la infància i els joguets són l’instrument que fa possible el joc, permetent el desenvolupament social, físic i emocional dels xiquets. No en va és un dels seus drets fonamentals reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides.
Diverses investigacions realitzades en el període de confinament demostren que el joc s’ha incrementat de 3 a 4 hores diàries i que quan els xiquets han pogut sortir al carrer, un 66% ho ha fet acompanyat pels seus joguets. Però aquesta necessitat de productes de joc s’ha constatat de diferent forma en els diferents mercats internacionals. Així, en aquells mercats en què la comercialització de joguets no va patir restriccions, va augmentar sensiblement el consum -Austràlia 19%, USA 16%, Canadà 9%, Alemanya 9%, Regne Unit 8%, Holanda 6%-.
No obstant això, la situació a Espanya va ser radicalment oposada. Mentre que les mascotes podien gaudir del seu passeig diari, els nens van haver de suportar 48 dies de tancament domiciliari. I mentre els supermercats, hipermercats i comerços de béns considerats essencials podien vendre productes per a mascotes -inclosos els seus joguets-, les seccions de joguines van haver de ser precintades per no considerar-se essencials, sent l’online l’única alternativa per adquirir joguines.
La campanya online, irrealitzable
Tot i el creixement exponencial de les compres en línia, fins i tot després de el període de confinament -el 38% de les famílies van comprar joguets al confinament i el 88% va haver de fer-ho online-, una campanya a través de canals digitals seria impossible de suportar en Espanya, doncs ni les plataformes en línia, ni les estructures logístiques, ni l’estoc disponible permeten a Espanya una campanya de Nadal i Reis únicament online.
Tal i com ha afirmat José Antonio Pastor, president de AEFJ, “prou tristos seran ja aquests Nadals sense reunions familiars. A el menys, si els xiquets han de passar-les confinats, pensem, aquest cop sí, en la seva salut i benestar. Així ho han entès ja a Itàlia on la joguina ha estat declarat com a essencial de cara al segon confinament”.
Al servei de l’Administració perquè els xiquets tinguen Nadal
Des AEFJ s’ha enviat cartes a totes les administracions, tant les autonòmiques com la central, per treballar i coordinar tots els esforços possibles perquè aquest any no s’apaguen les il·lusions.
Així, en una situació excepcional com aquesta, el sector ha sol·licitat a les administracions un tractament excepcional per al joguet, la seva indústria i comerç, perquè els joves tinguen Nadal. Molt conscients que la prioritat és sanitària, el sector s’ha posat a disposició de les autoritats, amb suficient antelació, per a adoptar mesures que garanteixin, la seguretat dels consumidors, el dret dels xiquets al joc i tots els beneficis que aquest comporta, al temps que evitar que el dany econòmic en la indústria i en milers de botigues de joguets siga irreversible.
Des del sector consideren que perquè els Reis Mags segueixin sent mags per tots els nostres nens, s’han d’abordar les següents demandes:
1- Manteniment de l’activitat logística de les empreses de joguets per poder fer front als serveis i demanda. Si no, no podran fer arribar els productes en cap format, ni presencial ni online.
2- Manteniment d’establiments de joguet minorista oberts amb les limitacions d’horaris, aforaments, torns etc. que es considerin necessàries i, complementàriament, permetre al públic la recollida de mercaderia comprada en línia, el que es coneix com ‘click and collect’.
3- Que els comerços oberts per vendre productes de primera necessitat -hipermercats, supermercats, quioscos i papereries, estancs i altres- puguin mantenir obertes les seves seccions de joguets, amb les mateixes limitacions de seguretat que la resta de l’establiment.
Les mesures excepcionals per la joguina tenen un precedent històric en els EUA, quan el 1942 el Comitè de Guerra (War Production Board) davant l’entrada d’el país en la I Guerra Mundial i la prohibició de tota activitat productiva no essencial, ha declarat a la indústria dels joguets com essencial, permetent la seva activitat amb limitacions a l’ús de matèries primeres essencials (Order l-81). Amb això es va preservar el dret a el joc de la infància, el seu benestar i es va garantir una certa normalitat en les seves vides.
En paraules de José Antonio Pastor, “amb confinament o amb mesures de distanciament social, el Nadal està a la volta de la cantonada, i és possible que si l’Administració no fa res i els xiquets no anticipen la carta als Reis Mags, aquesta resulte més trista perquè els Reis deixen de ser mags”.
