Aquest passat cap de setmana, la quarta edició de la FesPoeMa, la Festa de la Poesia de la Mariola, ha tornat a convertir Alfafara en una cita imprescindible per a la poesia i la literatura valencianes. Amb una programació farcida d’activitats per a tots els públics, el poble ha reafirmat el seu paper com a escenari de trobada i celebració en aquest esdeveniment.
Entre els moments més memorables de la festa destaquen la lloa del poeta Eduard Marco a Marc Granell, a qui va dedicar un text bellíssim com a poeta i guia i mestre de poetes. Igual d’emotiu va ser el discurs d’agraïment de Marc Granell en ser nomenat Poeta de la Serra 2025. Visiblement emocionat, Granell va celebrar la meravella de que se seguiren celebrant trobades com aquesta amb gent procedent de tots els racons on es parla valencià, reivindicant una cultura viva i compartida i amb un gran futur per davant.
Difusió per a poetes inèdits
També s’ha de destacar l’entrega del 2n Premi Mariola per a poetes inèdits a la jove poeta Nerea Campo, que amb un poemari potentíssim, es va imposar a les més de 60 obres que van concórrer al jove premi en la seua 2a edició.
La ruta literària pel poble a càrrec de Oriol Sauleda, improvisant textos poètics pels carrers d’Alfafara acompanyat per la colla de dolçainers i tabaleters del poble, va captivar l’audiència amb una proposta singular que combinava paisatge i paraula des d’una poètica pròpia i fascinadora.
Alta assistència
La jornada va comptar amb l’assistència de veïns del poble i de gent vinguda de tots els racons de la Mariola i més enllà, però també de més d’una vintena de poetes entre públic i participants. Entre ells noms reconeguts com Maria Josep Escrivà, Àngels Moreno, Pau Sif, Rubén Luzón, Aina Riera, Raquel Santanera, Joan Deusa i Maria Sevilla. També hi van participar altres noms més emergents com Víctor Benavides, Ximo Cano i Borja Puchol.
Entre els espectadors es va comptar també amb els poetes Vicent Berenguer, Judith Sanz, Francesc Bononad, Luisa Fuster, Alexandre Agulló i Xelo Llopis entre altres. Alhora, hi va haver espai per a la reivindicació cultural i lingüística, amb consignes contra les polítiques de la Generalitat, que també es van alinear amb la manifestació multitudinària que tenia lloc a València en aquella mateix moment.
Els dinars i sopars populars van exhaurir les places disponibles i la sensació general va ser de comunitat, alegria i celebració festiva d’una cultura viva i en moviment. La FesPoeMa es consolida, així, com a un esdeveniment cultural de referència, un espai on la poesia, el paisatge, la tradició i el poble caminen de la mà per abastir un futur més bell, més col·lectiu i més alegre.
