Gràcies a les darreres eixides de camp realitzades pel Centre d’Estudis Contestans, s’han localitzat almenys quatre fortificacions de pedra en sec, inèdites fins al moment, situades en diferents punts de les serralades del terme de Muro. Aquestes estructures presenten una gran varietat tipològica i constructiva, amb plantes que varien entre la forma quadrada, la pentagonal o, fins i tot, estructures lineals amb murs de gran potència. Tot després de la fase d’observació i estudi, on encara no s’han realitzat treballs d’arqueologia.
Totes aquestes construccions es troben realitzades amb tècnica de pedra seca i presenten un estat actual d’arrasament o inacabament, amb alçàries conservades que oscil·len entre els 40 i 50 centímetres, pel que s’observa a simple vista. Malgrat aquest estat, destaquen per la seua monumentalitat, amb murs que poden arribar fins als tres metres de grossària i llargàries properes als 80 metres lineals.
Fortaleses dels segles X i XI?
Els estudis preliminars apunten que aquestes fortificacions podrien data de l’època musulmana, probablement entre els segles X i XI. Concretament, segons Pere Ferrer, del Centres d’Estudis Contestants, “es vinculen amb una època en què la presència berber a les nostres terres és àmpliament documentada, i aquestes construccions podrien ser testimonis materials dels primers assentaments fortificats en el paisatge muntanyós del Comtat”.
Cal destacar que troballes d’aquesta naturalesa són extremadament poc freqüents al territori valencià, fet que confereix a aquesta un valor patrimonial i històric de primer ordre. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’enorme importància per al coneixement del passat i de les primeres formes d’ocupació defensiva de l’espai a tot l’interior de la província d’Alacant.
Possible restauració i posada en valor
L’Ajuntament de Muro vol posar en valor aquesta troballa i ha reafirmat el seu compromís amb la protecció, estudi i eventual restauració d’aquestes fortificacions. Tot i que es troben en estat de ruïna, la presència de la pedra original al voltant de les estructures suggereix que una intervenció conservadora podria ser viable amb el suport de les administracions competents.
El Regidor de Patrimoni de Muro, Sergi Silvestre, ha volgut “agrair públicament la tasca de recerca i catalogació del patrimoni que està duent a terme el Centre d’Estudis Contestans al nostre terme municipal i a tota la comarca del Comtat. Són capaços de tornar a la vida històries oblidades i posar ordre a un passat que en molts casos s’havia desdibuixat per al gran públic o que, com ara, amb aquestes fortificacions, directament estava esborrat de la història i que ara cal investigar, conservar i protegir”.
A la recerca de subvencions
En aquest sentit, Silvestre ha assenyalat “l’existència de línies d’ajuda i subvencions específiques per a la rehabilitació d’elements de pedra seca, que podrien ser aplicables a aquest conjunt patrimonial i que ara ens toca explorar la seua viabilitat”. Des de l’Ajuntament, es considera fonamental la col·laboració institucional i el suport a les iniciatives impulsades per entitats com el Centre d’Estudis Contestans, que amb “rigor i dedicació” contribueixen decisivament a recuperar i preservar la memòria històrica del territori.
Aquestes fortificacions de pedra en sec podrien esdevindre, en un futur pròxim, espais emblemàtics i de referència dins del patrimoni històric i arqueològic de Muro i del conjunt de les Comarques Centrals, oferint noves oportunitats de dinamització cultural vinculades a la història més antiga de la població.
