ASAJA Alicante ha denunciat mitjançant un comunicat de premsa la situació d’abandó institucional que pateixen els agricultors de la província davant la proliferació descontrolada de conills, senglars i muflons, entre d’altres. “És inviable que les conseqüències de tenir una fauna desbordada la paguen exclusivament els agricultors amb les butxaques i la salut física“, al·leguen.
L’associació agrària exigeix un gir radical a la Conselleria de Medi Ambient i d’Agricultura davant d’una normativa cinegètica “obsoleta” que no respon a la urgència que travessen les explotacions agràries. La pressió de la fauna ja no genera únicament una minva en la producció, sinó la mort del propi cultiu.
José Vicente Andreu, president d’ASAJA Alacant i citricultor al Baix Segura, denuncia que la plaga de conills l’obliga a assumir un cost sobrevingut de 35.000 euros anuals en mà d’obra i protectors: “Ens passem els dies pintant els troncs; invertim més en produir per obtenir menys productivitat a causa d’una sobrepoblació generalitzada“.
Així mateix, l’agricultor del Pinós José Cerdà ha qualifica el problema de “progressiu i alarmant” amb pèrdues que escalen del 30% fins al 80% en vinya i ametllers. “La llei només ens permet avisar els caçadors, però no és efectiu mentre els animals crien sense control. Necessitem que l’administració atorgui permisos oberts perquè el mateix agricultor es pugui defensar. A més, les assegurances busquen qualsevol excusa per esquivar la seva responsabilitat i no indemnitzen”. En la seva explotació de fruiters de pinyol, en concret d’albercocs, els conills pugen a la part alta de l’arbre i es mengen l’escorça.
El fracàs de les tanques
Les mesures de protecció físiques tradicionals han deixat de funcionar. Francisco Tárbena, productor afectat pel porc senglar en plantacions de tarongers, pomes i alvocats, assegura que la tanca convencional és inútil perquè el porc senglar el trenca i entra igual. “Els caçadors no poden ser part del problema; els donen igual els desperfectes del camp. Exigim una llei de gàbies i paranys veritablement efectiva”.
Aquesta ineficàcia de l’assegurança la defensa l’agricultora María López: a la seva explotació agrària els conills arrasen el 40% dels sarments del raïm de taula. “Fan conilleres per sota de les tanques. El pèrit mira cada set files i diu que no paga perquè encara queda collita. Exigim que valoren el que s’ha perdut, no la poca cosa que queda“.
Per la seva banda, el productor de l’Alcoià Ricardo Ferri estima pèrdues de fins al 45% al cereal, on la tanca per extensió és inviable: “L’administració ha de valorar d’ofici i indemnitzar, i que posen menjadores a la muntanya o engabien els animals perquè deixin d’usar els nostres camps com a aliment”.
Jornades eternes
La desesperació obliga els agricultors a assumir jornades laborals inviables. A l’entorn de les Salines de Santa Pola, José María Irles, productor de síndries, compta amb patrulles de matinada davant les destrosses de conills a les plantacions: “Aprofitem el reg per vigilar. És una barbaritat quedar-te al camp fins a les tres del matí per defensar la teva collita i després haver de rendir l’endemà. Sembla es que es protegeix més al porc senglar que a l’agricultor”.
El viticultor Rafael Cañizares pateix el menyscabament total de les seves plantacions de raïm de vinificació a causa del conill, que no només devora les tiges, sinó que destrossa els sistemes de reg per degoteig. L’agricultor exigeix una empara real davant de les pèrdues i reclama a l’administració que oferisca solucions efectives.
Al Camp d’Elx, Roque Bru coincideix en la urgència d’habilitar mètodes alternatius: “El minifundisme impedeix fer servir escopeta per la proximitat de les cases; Conselleria ha d’autoritzar els paranys ja i netejar els barrancs“.
Exigència de solucions reals
Davant d’aquesta situació límit, ASAJA Alicante reclama a la Generalitat Valenciana un canvi profund i estructural que comence per la reforma immediata de les condicions d’Agroseguro, exigint que els danys per fauna silvestre es taxen de forma real sobre el total de la producció perduda a la parcel·la i no sobre el romanent de la collita.
Així mateix, l’organització considera indispensable que s’atorgue llibertat d’acció al sector mitjançant l’autorització directa de trampes efectives gestionades pels agricultors mateixos en zones de minifundi, així com l’ús de visors tèrmics nocturns per frenar l’expansió del porc senglar.
Finalment, insta l’administració autonòmica a assumir un paper actiu mitjançant el control poblacional directe en boscos i finques abandonades, evitant que les explotacions agràries seguisquen sent l’únic menjador de la fauna salvatge de la província.
