Després de conèixer els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2024, ASAJA Alicante sol·licita a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que no s’oblide dels problemes específics del sector a la província, com l’amenaça de la desaparició de la cirera de la Muntanya de Alacant, que acumula més de cinc campanyes sense producció.
Així mateix, ASAJA Alacant lamenta que, després de més de cent dies de legislatura, les traves burocràtiques i la pressió fiscal segueixin dificultant el desenvolupament professional de llauradors i ramaders, que segueixen sense trobar un suport a l’administració, que sembla més preocupada per complir les exigències que imposa Brussel·les, totalment allunyades de la realitat del camp, que per prestar servei a l’administrat.
L’associació esperava una actuació urgent per part del nou govern respecte a aquest cultiu. “Si no actuem de forma enèrgica i integral, amb ajudes directes i una línia de finançament ad-hoc, els danys seran irrecuperables”, ha asseverat el secretari tècnic d’ASAJA Alacant, Ramón Espinosa.
Tot després d’haver-se aprovat una línia d’ajuts per part de l’anterior Conselleria a què se li va requerir un pla de viabilitat a llarg termini per rescatar la cirera i, en paral·lel, ajudes immediates que donen resposta a la situació vulnerable d’aquest darrer any, en què la meteorologia s’ha acarnissat especialment amb la collita, els agricultors, envasadors i cooperatives segueixen sense obtenir cap resposta per part de l’administració autonòmica.
Sobre el pla es van sol·licitar més garanties per a la producció, que es faça front als reptes de la situació climàtica i que s’exploren línies de finançament per a la reconversió varietal o canvis de cultiu en la mesura de les possibilitats, així com cobertures i assegurances més específics que incentiven la continuïtat de l’agricultor. “Moltes produccions estan sense assegurar a causa de les deficiències de l’assegurança agrària”, ha manifestat el president d’ASAJA Alacant, José Vicente Andreu.
A això es suma que el creixent abandonament propiciaria la propagació d’incendis, sobretot a les comarques de la Muntanya d’Alacant. En aquest sentit, l’entitat agrària creu que “si el problema de la cirera fos cosa també de Castelló o València, ja s’hagueren posat en marxa mesures urgents”, i espera que els problemes específics del sector agrari alacantí troben resposta imminent als pressupostos assignats per al 2024.
Xylella Fastidiosa
Un altre dels assumptes urgents que la junta directiva d’ASAJA Alacant ha instat al conseller de la cartera, José Luis Aguirre, en una reunió mantinguda al setembre, va ser un canvi en la política d’eradicació de la Xylella Fastiodiosa, basada en la destrucció i la tala massiva d’ametllers.
“Urgeix convocar ajudes indemnitzatòries des de començament d’any i valorar les de replantació, ja que tal com s’han traçat no estan tenint èxit, per la qual cosa es sol·licita que ho faça l’empresa pública Tragsa d’ofici”, ha apuntat Andreu. Així mateix, insisteix en canviar d’estratègia i aplicar-ne una de contenció que mantinga l’equilibri entre reduir la plaga i la continuïtat dels cultius. “Han passat sis anys i la realitat és que està sent pitjor el remei que la malaltia”.
Més burocràcia i creixent pressió fiscal
Segons ASAJA Alacant, no és tant un tema de tenir més o menys pressupost econòmic. “De seguir així les coses, no podrem continuar amb l’activitat agrària i ramadera, ja que cada normativa nova suposa un increment en els costos de producció”. L’entramat burocràtic-administratiu i la creixent pressió fiscal estan arraconant els titulars de les explotacions agràries i, per això, l’associació demana al titular de la cartera que complisca el programa electoral, que afirmava que treballaria per agilitzar tràmits administratius”.
