L’Associació d’Empresaris del Tèxtils de la Comunitat Valenciana, Ateval, ha fet balanç d’un any en què el tèxtil valencià es consolida als mercats internacionals com una marca referent de qualitat, amb una important presència a les principals fires del sector i obertura a mercats emergents. Assoliments en un any complicat, que ha estat marcat per les reivindicacions en matèria d’ajudes energètiques i davant els terminis ajustats per dur a terme la transició de la indústria a les exigències de Brussel·les en matèria d’economia circular.
Enmig de nous desafiaments per al sector, la patronal tèxtil valenciana ha continuat apostant pels projectes europeus estratègics per impulsar la competitivitat del sector davant dels nous reptes. D’aquesta manera, al gener assolia el lideratge del projecte Intransit, una iniciativa de 5 milions d’euros, per donar suport a la transició verda i digital de les pimes.
Fires internacionals
Després de dos anys amb el calendari firal marcat per la pandèmia, el 2023 arrencava a Frankfurt amb la principal cita mundial per al sector. El tèxtil valencià demostrava la seua aposta per la internacionalització amb una gran participació a la Fira Heimtextil. Un total de 67 firmes valencianes presentaven a Alemanya les seues novetats per a aquest any. Una porta oberta a l’exterior que permetia a les empreses ampliar-ne la presència en mercats mundials.
A Heimtextil van seguir Deco Off a París o Hometex a Istanbul, juntament amb la que és per excel·lència la cita del tèxtil-tlar en aquest país, com és la Fira Home Tèxtils Premium by Textilhogar, coordinada per Ateval-Home Tèxtils From Spain. Un certamen que es consolida a València amb la Fira de l’Hàbitat i que va ser el marc per a l’organització d’una missió inversa, en coordinació amb IVACE Internacional i l’ICEX, que va permetre generar al voltant de 1.200 reunions entre expositors i compradors internacionals de 43 països.
L’aposta decidida per la qualitat ha estat la marca de diferenciació en tots aquests certàmens per trobar mercats internacionals potencials durant l’any passat. Segons assenyala des d’Ateval, el seu president, Pepe Serna “la internacionalització és una de les àrees estratègiques per impulsar i posicionar les nostres empreses i, per això, hem continuat avançant en el suport i l’assessorament als Plans d’Internacionalització d’empreses tèxtils i la seva promoció comercial mitjançant la coordinació d’activitats com a viatges de prospecció a mercats exteriors, fires, exposicions monogràfiques, gestió d’ajuts o missions inverses amb molt bons resultats per a les nostres empreses”.
Al costat del suport d’Ateval, “la llarga tradició i l’aposta decidida de les empreses per la qualitat, posicionen el tèxtil valencià com un referent de qualitat als mercats estrangers”, ha assenyalat Serna. De la mateixa manera, per a Ateval, els projectes europeus són una via de dinamització clau per al sector. L’any 2023, l’entitat assumia el lideratge d’InTransit, un projecte de 5 milions d’euros, per impulsar la transició verda i digital de les pimes, a més d’obrir noves línies de participació a iniciatives com EuroBoosTEX o RegioGreenTex.
Nous mercats
Amb vista al 2024, ja es treballa en diversos projectes comercials per potenciar l’obertura a nous mercats com el d’Austràlia, amb 15 ajudes per a internacionalització, la missió ADMANTEX2i al Japó o xBuild-EU, amb ajuts de suport a la internacionalització per al mercat de l’Orient Mitjà. Tot i així, l’any arrencava amb una gran sensació de malestar després de conèixer-se que, de manera incomprensible, les empreses d’acabats tèxtils quedaven excloses de les ajudes als sectors gas intensius.
Començaven així mesos de reivindicacions i gestions per defensar els interessos d’una part de la indústria que s’estava veient greument afectada i que es podria endur tota la indústria tèxtil, com a peça clau per a tota la cadena de valor. La situació es donava per tancada el mes de novembre passat amb la publicació de l’últim decret anticrisi del Govern en què s’aconseguia que les empreses amb un ús intensiu de gas s’inclogueren a la convocatòria d’aquestes subvencions atenent la seva activitat i no la seva codi CNAE.
Col·laboració públic-privada
L’ambient col·laboratiu entre els representants empresarials, l’Administració i els agents socials ha estat present durant tot l’any. Fruit de les col·laboracions esmentades, ha estat possible el desenvolupament del Pla d’Actuacions d’Ateval 2023 per impulsar la dinamització del sector, amb el suport de la Direcció General d’Industrial. D’aquestes accions se n’extreuen importants resultats i eines per a les empreses tèxtils de cara al futur, en matèria d’innovació, ecodisseny, revaloració de residus, càlcul de la petjada de carboni, màrqueting digital o alternatives no contaminants.
D’aquesta predisposició de col·laboració han destacat diferents visites de representants governamentals, com la de la delegada del Govern, la Pilar Bernabé o l’eurodiputada, Inmaculada Rodríguez, així com la reunió mantinguda amb el secretari autonòmic d’Indústria, Felipe Carrasco, la setmana passada amb la taula sectorial del tèxtil per conèixer les seves necessitats davant del nou Pla de Reindustralització de la Comunitat Valeciana.
Trobades que han servit per analitzar i posar sobre la taula la realitat de la indústria tèxtil i buscar solucions efectives i de cooperació davant de les principals problemàtiques del sector a les portes d’un any nou. Els alts costos energètics, els desajustos de l’oferta internacional de les matèries primeres, la manca de mà d’obra especialitzada, la digitalització o la transformació de la indústria a la nova legislació europea en matèria de sostenibilitat continuaran marcant el calendari del 2024 per poder continuar competint en un món global i en canvi constant, segons Ateval.
“El treball de tot un any, dirigit a continuar potenciant el Clúster Tèxtil Valencià promovent la innovació i tot el potencial empresarial que té el nostre sector”, assenyala el president d’Ateval, Pepe Serna. Un clúster que ha estat reconegut recentment per un estudi de la UV premiat internacionalment i que destaca la seva eficaç i ràpida resposta a la pandèmia davant d’altres sectors espanyols.
