Després de més d’una setmana de mobilitzacions, assemblees i jornades de vaga sostinguda, el conflicte continua obert i sense un acord definitiu al sí de l’educació valenciana. Les organitzacions sindicals convocants -STEPV, CCOO, UGT i altres col·lectius docents agrupats en la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià- mantenen les protestes davant “la manca de respostes suficients a les reivindicacions plantejades”, afirmen en un comunicat.
Les demandes del professorat no es limiten únicament a qüestions salarials, segons venen defensant des del primer dia de protestes. El col·lectiu denuncia el deteriorament progressiu del sistema educatiu públic i reclama “mesures estructurals urgents que afecten directament la qualitat de l’ensenyament i les condicions d’aprenentatge de l’alumnat”.
Entre les principals reivindicacions del col·lectiu docent destaquen: reducció de ràtios a les aules; increment de plantilles docents i personal d’atenció educativa; cobertura immediata de substitucions; disminució de la càrrega burocràtica; millora salarial i recuperació del poder adquisitiu perdut; garantia de recursos materials i infraestructures dignes; protecció de l’ensenyament en valencià i dels drets lingüístics; major estabilitat laboral i participació democràtica als centres.
Durant les últimes reunions de la Mesa Sectorial, la Conselleria ha presentat diferents propostes, incloent-hi una oferta de millora salarial progressiva i l’obertura de noves meses de negociació. No obstant això, els sindicats consideren que aquestes mesures continuen sent “insuficients, imprecises i sense garanties concretes d’aplicació”, segons detalla la nota de premsa.
Assemblees internes dels docents
Segons diverses fonts, la jornada d’este dimecres 20 de maig ha sigut decisiva. El professorat ha votat en assemblees i consultes internes rebutjar de pla l’última proposta de la Conselleria. Mentrestant, el clima entre els centres educatius continua marcat pel malestar i la desconfiança davant el que molts docents interpreten com una falta de voluntat real de negociació per part de l’administració educativa.
La situació ha generat també una creixent preocupació social. En nombroses localitats s’han produït manifestacions amb participació de famílies, estudiants i equips directius. Fins i tot directors i directores de centres han advertit de possibles dimissions si el conflicte no es resol amb un acord satisfactori. Alguns d’ells, segons fonts a les que ha tingut accés tvA, han entregat ja la seua acte com a directius a Educació.
“Considerem imprescindible remarcar que aquesta vaga transcendeix l’àmbit laboral. El debat actual afecta directament el futur de l’educació pública valenciana, la igualtat d’oportunitats, les condicions d’aprenentatge de milers d’alumnes i el model educatiu que es vol construir per a les pròximes generacions”, és la justificació dels professors per a continuar una vaga que s’encamina ja a les 2 setmanes de duració.
La postura del Consell
Per la seua banda, la Consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha subratllat que la proposta presentada no es limitava únicament a qüestions salarials, sinó que suposava “un pla integral per a reforçar l’educació pública valenciana”. Un extrem que desmenteixen els sindicats educatius que, en tot cas, l’han considerat insuficient per abrumadora majoria.
Entre les mesures incloses figuraven -asseguren des del Consell- “la reducció de ràtios; un decret de simplificació burocràtica amb més de vint actuacions concretes per a disminuir la càrrega administrativa al professorat; la incorporació d’un mestre addicional estable en tots els col·legis de Primària per a cobrir absències des del primer dia; així com noves places d’Audició i Llenguatge i noves aules específiques per a alumnat amb necessitats especials”.
La proposta també preveia un pla director d’infraestructures amb mesures de climatització per als centres educatius, un pla d’accessibilitat, a més de mecanismes de seguiment i calendari d’aplicació amb participació sindical. La consellera també ha destacat que la proposta incloïa un increment de 200 euros mensuals per a cada docent, la qual cosa situaria el professorat valencià “entre els millor retribuïts de tota Espanya”. Consideració esta última que també desmenteixen -com a mínim parcialment- les dades oficials.
Ortí ha assegurat que la Conselleria “manté oberta la via del diàleg” i ha insistit que el Consell “no ha trencat la negociació en cap moment”. Així mateix, ha lamentat que els sindicats no hagen acceptat suspendre temporalment la vaga per a continuar negociant “amb serenitat i posant els alumnes per davant”. Els docents, mentre, estan disposats a no cedir fins que s’escolten les seues reivindicacions.
La vaga a l’Alcoià-Comtat-Foia de Castalla
A la muntanya alacantina, la vaga educativa està tenint una incidència notable. Pràcticament a diari es duen a terme accions de protesta i reivindicació a diferents poblacions de la zona. Docents, famílies i alumnes recorren els centres educatius mostrant pancartes reivindicatives i en mig de pitades per a fer palès el seu malestar. Tot abans de concentrar-se en algunes de les principals localitzacions de cada localitat, on divulguen les seues demandes cap a l’administració.
Tot a pesar de que cada jornada de vaga significa per al col·lectiu docent una jornada sense salari, i molts dels participants en ella porten ja quasi 2 setmanes en les no percebran cap salari. Això suposa perdre quasi el sou d’un mes sencer, i la vaga segueix. Per a molts professors, este fet desmunta l’argument de l’administració de que les protestes tenen únicament una basa econòmica.
