La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat té una llarga trajectòria en la defensa del territori i ha fet extensiva la seua proposta de pagament pel manteniment dels terrenys rurals contra incendis també a la Diputació d’Alacant.La iniciativa ja ha sigut remesa en jornades passades a la Generalitat Valenciana i passa per finançar amb mil euros anuals als propietaris de terrenys rurals per a que els mantinguen.
Per a l’ens, es tracta d’una iniciativa “molt fàcilment assumible per qualsevol ideologia política” i que arriba a Diputació “amb la il·lusió de què serà tinguda en compte per unanimitat i l’aprovaran com a declaració institucional”. En cas de ser així, la proposta tindria més mimbres per a poder ser tinguda en compte tant pel Consell com per la Diputació d’Alacant amb la idea de posar-la en funcionament quant abans.
“Els grans incendis són una problemàtica que creix any rere any i ja no sols en estiu. I, en especial els pobles rurals menuts de l’interior valencià són els realment afectats. Per poder fer front a ells, només hi ha una solució, una política de prevenció que implique la discontinuïtat de la massa forestal”, resa el comunicat remès tant al President de la Diputació com als diputats de les àrees implicades i als portaveus de la resta de grups amb representació provincial excepte Vox.
Fonaments de la proposta
Fa dos anys es van cremar 10.000 hectàrees en l’incendi de Vall d’Ebo i ara, fa unes setmanes, se’n van cremar 300 en un sol dia de foc en l’incendi de Benasau i Penàguila. En tots dos casos els bancals llaurats van ser crucials tallafocs que van evitar que el mal encara fóra major, a més de salvar la vida de bombers i evitar que el foc anara cap a l’Aitana.
La proposta de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat és que es pague a la gent del pobles per mantindre i reactivar el mosaic agroforestal, una estructura ancestral dels pobles mediterranis que combina la serra amb els bancals.
“Considerem que, des de la partida de prevenció d’incendis -o qualsevol altra, la d’equilibri territorial, la de despoblament…- s’hauria de pagar per a què els llauradors recuperen bancals i els mantinguen treballat, sense que siga necessari que dels bancals treballats es traga un benefici econòmic. La fórmula és perfecta, no només podem evitar incendis sinó també reactivem els pobles i l’agricultura”, segueix el text.
Possibles efectes positius
La proposta marca unes directrius amb la confiança de què els serveis tècnics de la Diputació seran capaços d’articular un programa d’ajudes. El text proposa: que les ajudes siguen per al minifundi -cobrar com a màxim per 25ha-; cobrar a raó de100 €/ha a l’any -les mitjanes diuen que les parcel·les agràries són d’1 a 10 hectàrees i això suposaria només en la comarca del Comtat 1 milió d’euros a l’any, un terç del que ha costat apagar un petit incendi com el de Benasau-.
El document també demana treballar sense necessitat de rendiment econòmic, cosa que podria ser un efecte col·lateral magnífic, però no ha de ser una condició. Altra de les condicions inclou que les persones que no han deixat l’agricultura també siguen beneficiàries; i que eixes subvencions no tributen a l’IRPF; o que les ajudes duren molts anys, amb la dinalitat de per recuperar bancals erms.
