El ciclista Rafa Valls ha decidit dir adéu al ciclisme professional. Així ho ha publicat a les seues xarxes amb un text. A l’escric diu que ha demanat a l’equip Bahrain Victorious que rescindisquen el contracte per al 2022. Ho han acceptat i han entès per què penja la bici. Aquesta és la notícia. Però també ha volgut anar un pas més enllà en aquesta carta de comiat i explicar les seues sensacions.
Valls inicia l’explicació dient que “quan un tanca una etapa com és la del ciclisme professional, ha de donar les gràcies a moltes persones. Sense elles no hauria pogut complir els somnis que tenia quan era un xiquet. En el meu cas, he de començar per la meua família. I també per Eleuterio Mancebo i Antonio Llopis, que em van mostrar la passió i el sacrifici d’aquest esport.” A més agraeix a Joxean Fernandez Matxin i Mauro Gianetti que li van donar la primera oportunitat de competir en professionals. Al llarg de la seua vida va treballar a diferents estructures i equips. Amb tots, diu, va aprendre. Segueix dient que “per descomptat, no puc oblidar Julio Andrés Izquierdo, algú que va creure en mi i em va fer créixer com a ciclista. També recorde amb afecte els anys a Vacansoleil amb Daan Luijkx ia Lotto-Soudal amb Marc Sergeant. Amb ells vaig conèixer el ciclisme dels Països Baixos i Bèlgica.”
A la llista d’agraïments també ha parlat d’ Eusebio Unzué, que li va telefonar quan estava estirat al llit d’un hospital recuperant-se d’una fractura de maluc. Aquella trucada és de les que no s’obliden. Ha destacat a Milan Erzen, Vladimir Miholjević i Aritz Arberas perque ells, afirma Valls, formen el nucli dur d’una familia anomenada Bahrain Victorious.
Aquest estiu, quan va tenir que decidir si seguía competint, ho va tindre clar: o seguía en aquest equip o deixava la bici i van arribar a un acord en 5 minuts.
Al llarg de la seus trajectòria ha patit innombrables lesions: fractures de clavícula, costelles, húmer, dues fractures de maluc…que van necessitar mesos de recuperació… Aquests contratemps s’han anat acumulant de forma gairebé consecutiva sense deixar al ciclista gaudir de la bici. Diu també que el desgast psicològic amb cadascun d’aquells cops que li han ocorregut ha estat terrible i ha arribat el punt de no poder superar-ho i haver de decidir que el millor és penjar la bicicleta i recuperar-se des de tots els punts de vista.
Volia córrer un any més, però psicològicament des de fa un temps, segons declara en l’escrit, no està al cent per cent. I segueix dient “he pres la decisió de parar i preocupar-me de resoldre les lesions emocionals que tant m’han costat veure i acceptar, i dedicar temps a la meua família.”
Per això ha telefonat a l’equip per explicar-los la seua situació i des del minut ha rebut gran suport.
Afig també que li agradaria seguir al 2022 com a ciclista però només està disposat a fer-ho si és per rendir al cent per cent.
Acaba l’escrit dient “vull rematar aquesta carta explicant que no m’he cansat del ciclisme. És més, estime el ciclisme i estic en plens exàmens del curs de director nacional de nivell III de la Federació Espanyola i implicat al 100% a l’escola que he promogut al meu poble intentant transmetre com és de bonic aquest esport. Estimo el ciclisme i l’estimaré sempre.”
