Al Passeig del Comtat ja lluix acabat el mural de dones referents subvencionat pel Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere del Ministeri d’Igualtat i promogut per la regidoria de Benestar Social.
El mural és obra de l’artista Miguel Carlos Montesinos professional de Belles Arts, pintor i muralista que ha realitzat múltiples obres que l’avalen en altres municipis valencians.
El mural representa un recull de set fèmines referents en diferents àmbits professionals per posar de rellevància el paper de la dona en la història passada més recent i en l’actualitat, tenint una especial rellevància, les dones del país:
- Clara Campoamor Rodríguez (1888-1972): advocada, escriptora, política i ferma defensora dels drets de les dones espanyoles. Va lluitar pel vot femení, va col·laborar en la redacció de la primera Llei del Divorç i va defendre l’abolició de la prostitució al Congrés dels Diputats.
- María Zambrano Alarcón (1904-1991): intel·lectual, assagista i filòsofa va ser la primera dona en rebre el premi Príncep d’Astúries.
- Gloria Fuertes García (1917-1998): escriptora que utilitzava la poesia per defendre el pacifisme, el medi ambient i les dones. Les seues obres infatojuvenils carregades de simbolisme continuen sent estudiades i reconegudes internacionalment.
- Margarita Salas Falgueras (1938-2019): científica que va iniciar el desenvolupament de la biologia mol·lecular en Espanya, acadèmica de la RAE i la primera dona en rebre la Medalla Echegaray atorgada per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
- Jane Goodall (1934): etòloga, pionera en l’estudi de ximpancés salvatges, Missatgera de la Pau de la ONU i membre del comité del Projecte dels Drets Humans des de la seua fundació.
- Sara García Alonso (1989): biòloga mol·lecular, primera dona espanyola en ser seleccionada per l’Agència Espacial Europea com a candidata a astronauta.
- Malala Yousafzai (1997): activista pakistaní pels drets de les dones i dels xiquets i les xiquetes. Amb 15 anys els talibans van atentar contra ella per la seua lluita i des d’aleshores viu al Regne Unit. En 2014 es va convertir en la persona més jove en rebre el Nobel de la Pau.
La ubicació del mural respon a la necessitat de situar-ho en un espai que fora d’una gran tamany i tot i que es van buscar altres edificis del poble, finalment ha sigut al Passeig perquè en altres casos no es va poder recabar el permís del veïnat. És per això, que l’ajuntament ha volgut agrair als dos propietaris de la paret que hagen volgut col·laborar per permitir que la seua paret, situada en un punt molt transitat de Cocentaina, siga l’espai d’un obra artística i reivindicativa.
D’altra banda, cal saber que no és possible pintar murals sobre les parets dels solars existents quan aquests estan revestits per material impermeabilitazat, com és el cas de tots els que són de propietat municipal, ja que no duraria la pintura.
La regidora de l’àrea, Mireia Estepa, s’ha mostrat satisfeta amb el resultat i comenta que «hem utilitzat l’art per posar en valor el paper de tantes i tantes dones que són un referent en la nostra història amb un mural que vol ser un espill on les xiquetes puguen inspirar-se per trencar el sostre de cristall i arribar fins on vulguen, lliures de les limitacions que imposa el masclisme. A banda, és un mural que queda per al gaudi artístic urbà i que passa a sumar bellesa i donar color a una de les artèries principals del nostre poble».
Aquest mural se suma a l’objectiu de la regidoria de Benestar Social de que el missatge de les campanyes del Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere tinga perdurabilitat al poble, una idea que ja es va aconseguir amb el grafiti «Infinitament lliure» que es va pintar fa un parell d’anys al carrer Sant Francesc.
