Home Agricultura Els sindicats agraris alerten: la campanya de l’oliva 2023 també serà ruïnosa...

Els sindicats agraris alerten: la campanya de l’oliva 2023 també serà ruïnosa per als llauradors de la muntanya

469
0
SHARE
Oliveres a un bancal valencià.

El sindicat La Unió Llauradora preveu una producció lleugerament superior a les 52.000 tones d’olives, que, malgrat representar un augment sobre la campanya passada que va ser una de les pitjors de la història que es recorda, suposarà un descens de més de la meitat respecte de la producció mitjana de les últimes deu campanyes.

La campanya 2023 no es pot entendre sense fer referència a la campanya passada (2022), en la qual amb només 8.270 tones d’oli va suposar una baixada de més del 64% en relació amb la mitjana dels últims anys. En resum, la passada campanya es va caracteritzar per una producció quasi testimonial en la majoria de les comarques productores valencianes, encara que desigual segons les zones.

La Unió indica que amb aquests antecedents s’esperava per a aquesta campanya un increment important de la producció, però les condicions meteorològiques adverses han provocat que la producció, encara que major que en la passada, també siga molt inferior a la mitjana de les últimes collites.

La meitat de collita que en la darrera dècada

Les primeres estimacions del sindicat, després d’una anàlisi de les diverses zones productores, revelen una producció aproximada de 52.759 tones d’olives, cosa que significa un augment del 19% sobre la passada, encara que un descens del 53% respecte de la mitjana de les últimes deu collites.

Per províncies, igual que l’any passat, la producció serà molt variable. Així, en la d’Alacant s’espera una producció pròxima a les 23.000 tones, la qual cosa suposarà un descens del 17% respecte de la passada i un 44% inferior a la mitjana de les últimes campanyes. En la de València, amb una producció esperada d’unes 9.200 tones, la reducció serà del 17%, però respecte de la mitjana de les últimes campanyes serà del 76%.

Castelló és la província en la qual s’espera una producció una mica superior a les 20.000 tones, la qual cosa suposarà que es multiplique per més de 2,5 la producció de la campanya anterior. No obstant això, la reducció respecte de la mitjana de les últimes campanyes serà del 37%.

Calor en abril i aigua en maig, perjudicials

Aquesta minva important de la producció esperada és conseqüència de diversos episodis meteorològics desfavorables, entre els quals cal destacar la sequera cada vegada més persistent que ha afectat a totes les comarques de l’interior. A la comarca d’Utiel-Requena hi ha hagut també en els mesos de maig, juny i juliol una sèrie d’episodis de pedra que han provocat també importants pèrdues de producció.

A les comarques d’Alacant, fonamentalment a la Marina Alta o el Vinalopó, les elevades temperatures d’abril, unides a les pluges de maig, han provocat danys de més del 50% de la producció. L’olivar valencià es concentra majoritàriament a les comarques d’interior, en les quals tan sols un poc més del 10% está en regadiu, per tant, la majoria de la producció està molt exposada a les adversitats meteorològiques i especialment a la sequera.

Necessitat d’ajudes per als llauradors

La Unió creu que és urgent abordar una modernització de les explotacions i dissenyar una assegurança agrària que faça atractiva la seua contractació. En aquest sentit, reclama ajudes per als productors perquè és un sector molt afectat per la sequera i per l’augment dels costos de producció a causa de la guerra d’Ucraïna i no ha tingut ajudes pel moment. Algunes comunitats autònomes com Catalunya ja estan treballant perquè els seus productors d’oli tinguen ajudes a partir de setembre.

El sindicat agrari ja ha sol·licitat per escrit al conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, que establisca incentius econòmics per als productors d’olivar de la Comunitat Valenciana que han patit els efectes de les condicions meteorològiques i l’agreujament de les condicions del sector derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Factors que provoquen una pèrdua de competitivitat de les explotacions i de la renda de les persones llauradores.