La indústria dels joguets espanyols anticipa un exercici 2025 positiu, recolzat en el bon comportament del mercat interior en els onze mesos que portem de l’any i en el lleuger augment de les exportacions del 0,21%. Segons dades presentades per l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), i a expenses de la campanya de Nadal, el sector podria créixer al voltant del 2,5%.
Aquestes dades suposarien revertir la caiguda de facturació registrada el 2024, cosa que el sector atribueix a l’esforç permanent per adaptar-se al mercat i contenir els preus dels seus productes. En aquest sentit, durant la roda de premsa, l’AEFJ ha destacat el contrast entre l’IPC actual del 3,1% i l’específic del joguet, a que registra una caiguda del -0,6% segons l’INE. Això suposa que les famílies puguen accedir als productes més demandats sense grans variacions de preu.
D’altra banda, segons dades de la Consultora Circana, el preu mitjà del joguet es manté estable, al voltant dels 18€ al total de l’any; i a 23€ al període de màxima venda (desembre). Pel que fa a la despesa per xiquet i any, es va situar el 2024 en 11.5 joguets i 195€, fet que va ser un èxit tenint en compte que la reducció de la població infantil d’edats entre 0 a 12 anys va ser d’1 milió de nens des del 2012.
Molt lluny queda el consum per nen/any de països del nostre entorn, com ara França que va ser el 2024 de 359€. En aquest escenari de descens estructural de la natalitat, les empreses han adaptat la seva oferta i han consolidat categories com les construccions, els jocs de taula o els col·leccionables, adreçats a les famílies i al comprador adult.
Creixement del mercat adult
En l’actualitat, el mercat kidult representa prop del 30% del total i manté un creixement de doble dígit, convertint-se en un motor del sector juntament amb les llicències -que ja arriben a una quota del 36,6% del mercat i creixen un 18,2%-, a causa de l’important nombre d’estrenes cinematogràfiques durant la primera part de l’any, a personatges de videojocs, etc…
Així mateix, el sector reclama l’atenció sobre la proliferació de la competència deslleial provocada per la hiperregulació i la ineficiència del marc legal per fer-la complir en dos aspectes: les còpies i els joguets insegurs.
Millor Joguet de l’Any
A més, l’AEFJ ha presentat les joguines guardonades amb el ‘Premi a Millor Joguet 2025′, un reconeixement anual que reflecteix la capacitat innovadora del sector i el seu compromís amb un joc més conscient i adaptat a les noves sensibilitats socials. Aquest any tornen a destacar els joguets amb valors, com ara la nova Barbie amb diabetis, dissenyada per fomentar la inclusió i visibilitzar realitats quotidianes de molts xiquets; o un joc orientat a prevenir l’assetjament escolar des de la primera infància.
Al costat d’aquestes propostes, conviuen categories tradicionals –acció, manualitats, construcció o imitació– que demostren que els clàssics segueixen plenament vigents i continuen generant interès tant en famílies com en nous públics. “Enguany, prop del 30% del catàleg del sector són novetats, cosa que demostra l’enorme esforç de les empreses per innovar, anticipar-se a les tendències i respondre a un consumidor que canvia molt ràpid”, afirmen des de l’AEFJ.
“La indústria del joguet evoluciona contínuament, integrant noves narratives i valors sense renunciar a l’essència del joc. Aquesta capacitat de renovació constant és clau per mantenir un mercat on noves generacions d’adults que es tornen a acostar al joguet“, ha afirmat Marta Salmón, Presidenta de l’AEFJ.
Així mateix, Salmón ha assenyalat que “invertir en un joguet no només és invertir en diversió i entreteniment per a qui la rep, els seus beneficis són més amplis”. I ha afegit que, “en el cas del xiquet, el joguet és una eina d’aprenentatge i desenvolupament; en el cas d’un adult és una eina de socialització, creativitat i relaxació; i sens dubte en tots dos casos, és una eina de benestar“.
