Un estudi revela que les empreses del clúster tèxtil valencià van respondre davant de la pandèmia provocada per la Covid19 amb més rapidesa i eficàcia que altres empreses tèxtils espanyoles. Aquest treball destaca que els factors específics de la ubicació més influents en aquesta resposta van ser l’agrupació desenvolupada, el suport institucional i una tradició arrelada en la producció de tèxtils tècnics i de la llar.
L’estudi ‘Coronavirus versus la indústria tèxtil: lliçons grupals per als futurs desafiaments’ dels doctors Francisco Puig, Santiago Cantarero i Francesco Verdone de la Universitat de València (UV), ha estat premiat internacionalment com el Millor Article de Moda i Tèxtil amb el premi 2023 Fashion and Tèxtils Best Paper Award per The Korean Society of Clothing and Tèxtils i publicat a la revista de l’entitat.
El premi reconeix articles destacats que contribueixen a l’avanç teòric i a facilitar estudis col·laboratius al camp de la moda i els tèxtils. A més, aporta dades d’interès davant de futurs desafiaments.
La investigació tenia com a objectiu analitzar la resposta estratègica de les empreses pertanyents al clúster tèxtil valencià davant la crisi del coronavirus i els factors territorials que van influir, davant d’altres zones del país que no van reaccionar de manera tan eficaç i conjunta. L’anàlisi revela que la indústria tèxtil espanyola va respondre de manera heterogènia.
Resposta desigual
A nivell nacional, la majoria de les empreses van implementar estratègies de reducció, mentre que, a nivell regional de la Comunitat Valenciana, i de manera més intensa a la zona d’Ontinyent, les empreses i organitzacions que formaven part del clúster tèxtil valencià van desenvolupar estratègies innovadores, que van ajudar a combatre la crisi sanitària.
Cal recordar que, quan es va anunciar la pandèmia a principis de 2020 i, entre moltes altres conseqüències, la producció a les empreses tèxtils xineses i d’altres punts del planeta es va aturar, les cadenes de subministrament globals es van quedar sense materials tèxtils i productes essencials per fer front al coronavirus. La interrupció de la cadena de subministrament va fer que les empreses tèxtils hagueren de comprar els materials a diferents proveïdors ubicats més a prop. En molt poc temps, el desproveïment de material sanitari als hospitals es va fer evident.
La societat es va trobar en una carrera a contrarellotge per combatre el virus de manera efectiva i, enmig de tot aquest caos, “algunes zones tèxtils, lluny del tancament de les fàbriques i el cessament de la producció, van començar a fer activitats intenses i innovadores, treballant junts i solidàriament per respondre a les necessitats dels metges i infermeres que necessitaven subministraments essencials”, segons s’explica a l’estudi.
Resisliència i innovació
En aquests moments de total incertesa i inseguretat, les empreses tèxtils valencianes van reaccionar reinventant-se i invertint en moments molt complicats per donar resposta a la demanda de la societat. Van ser capaços de proporcionar equips de protecció personal, a màscares i tota mena de material sanitari tèxtil, mentre afrontaven problemes de subministrament, confinaments i un important esforç innovador.
De la resposta estratègica d’aquestes empreses tèxtils, l’estudi analitza la velocitat en la identificació ràpida de les causes i l’efectivitat de les respostes implementades, cosa fonamental en temps de crisi. Sobre aquesta resposta organitzada i els recursos compartits, l’estudi evidencia “l’arrelada tradició en la producció de tèxtils tecnicollar i un model organitzatiu formant un clúster que va proporcionar informació i coneixements valuosos a les empreses”.
A més, destaquen que també s’observen “actes ràpids de solidaritat i una forta cooperació entre tots els actors del territori (institucions, associacions i govern) afavorits pel ressò que estaven tenint a la premsa”. D’aquests actors, assenyala el govern local i regional, els instituts de recerca com ara AITEX i organitzacions empresarials com ATEVAL.
Conclusions
Donada la complexitat de l’escenari competitiu internacional actual i el risc d’esdeveniments futurs inesperats, de l’estudi poden extraure tres claus essencials: a nivell estratègic, la importància del control sobre la cadena de subministrament i valor; pel que fa als avantatges competitius i específics de la ubicació, com la proximitat i l’agrupació poden proporcionar a les empreses informació, coneixement, confiança, flexibilitat, etc…; i el valor estratègic del sector tèxtil i de la confecció, en particular per a la societat i leconomia.
Tot i així, els resultats de l’estudi ressalten l’efecte clúster i ofereixen lliçons que puguen ajudar a gestionar esdeveniments futurs inesperats de manera més organitzada i efectiva.
